dimarts, 5 de març de 2013

Microrelats en femení

Per a continuar preparant el dia de la dona treballadora volem fer una antologia de contes breus escrits per dones. Per moltes raons, perquè la paraula i les metàfores és una bona manera de recordar la igualtat de gèneres, pel plaer d'escoltar veus de dones en microrelats, etc.

S'ha parlat molt del punt de vista femení en la literatura, però no és la nostra intenció obrir aquest debat sinó mostrar alguns exemples de microcontes escrits per dones per tal de deixar constància de les veus femenines en els microrelats i deixar així patent les possibilitats d'aquest gènere senzill i transcendent alhora.

Algunes mostres les hem extret del concurs "Microrelats contra la violència" i les altres de l'antologia de relats hiperbreus "Por favor, sea breve".

Alliberament
“Entra sola Ariadna al laberint, s’amistança al Minotaure i plegats perden el fil.” 
Patrícia Soley-Beltran

 "Jugaven a ser grans: Ella planxava les camises i ell, mentrestant, fullejava el diari. De seguida, però es va aixecar i va anar a mirar si la nina s'havia despertat, li va semblar que no i va preparar un suc per ells dos. Van seure plegats. I, en acabar, ell es va aixecar i va anar a planxar les camises i ella, mentrestant, fullejava el diari. De seguida, però es va aixecar i va a anar a mirar si la nina s'havia despertat, li va semblar que sí".

Rosa M. Roque Forcat

 "En Cupido ara du texans. Li agrada veure com les parelles que ha ajuntat s'estimen. Però, també veu les que ja no s'estimen on la paraula respecte s'ha perdut. La seva nova missió és fer de l'amor una feliç aventura, més enllà de la química de l'inici. Convertir el viatge en un paradís de comprensió i respecte sense patiment. Estimant-se. Potser en Cupido no existeix. Segurament ell siguem tu i jo".
Irmina Merino Vidal


Cuentos y más (página de microrelatos)

Incógnita 

Una persona es lo que cree ser, lo que los demás opinan que es y lo que realmente es. Desde esta perspectiva, no se pudo averiguar quién cometió el asesinato. 

 Carmen Peire

Sin título
La empatía entre los cuerpos lleva a una inercia de imitación: cuando salíamos apresurados del hotel, a media tarde, traías uno de mis aretes puesto.
Carmen Leñero


Tomar riesgo
  —Te vas a morir de hambre. —Eso está por verse —responde el árbol a los pájaros de mal agüero que lo miran pasar.
 Patricia Nasello

Trasplante 
Mi corazón te espera, es lo único que queda de , estoy dentro de otra. Búscame.
Beatriz Martínez 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada