dilluns, 25 de febrer de 2013

Exercicis d'estil

Joan-Lluís Lluís publica un nou llibre, que no és ni una novel·la ni un recull de relats convencional, sinó un exercici d'estil a la manera de Raymond Queneau: l'escriptor francès es va fer conèixer al gran públic el 1947 amb 'Exercices de style' (Gallimard), en què es va proposar d'escriure la mateixa història de noranta-nou maneres diferents. Joan-Lluís Lluís pren el model i a 'Xocolata desfeta' (la Magrana) publica cent vint-i-tres versions diferents d'un mateix relat. El llibre és divertit, ple d'humor, de sàtira, d'ironia i de 'autoironia' explica ell a l'entrevista. Podeu llegir el relat base i tres textos triats per l'autor: 'Monovocalisme', 'Vampíric' i 'Recepta de cuina'.





Sinòpsi

Com cada primer dijous de mes, un jove va a prendre una xocolata desfeta al carrer de Petritxol. Una noia l'espera i, al crit de "Jo també sóc de Cassà de la Selva!", li clava un ganivet. Aquesta escena serveix Joan-Lluís Lluís per donar forma als seus Exercicis d'estil particulars. A la manera de Raymond Queneau, Lluís ha escrit la mateixa història de 123 maneres diferents. El resultat és una Xocolata desfeta que us servim en forma de llibre, un recital joiós de celebració

de la llengua catalana: dels seus diversos resgistres, de la literatura que li ha donat caràcter, de la bellesa que atresora i de la plasticitat infinita que s'hi manifesta en un joc de miralls. Recomanem sense embuts ni pudor la lectura de Xocolata desfeta (Exercicis d'espill) als amants dels jocs de paraules, als lletraferits i als parlants a peu d'obra que gaudeixen, custodien i conreen la nostra llengua. A tots vosaltres, bon profit!

ACTIVITAT:
- Per al taller d'escriptura de microrelats us proposem de fer-ne variants d'aquesta sinòpsi. 
- Buscar versions d'altres autors com aquesta en homenatge a l'ela geminada 

 

dilluns, 11 de febrer de 2013

Taller de microrelatos (el juego con las palabras)

Leed en voz alta este microrelato y jugad con todas las sonoridades que os sugiera. Si os gusta la experiencia ya tenéis una excusa para declarar vuestro amor con sentido del humor.

No puedo quedarme collado: me gastas. Quiero hacer el humor contigo, que fallemos como animales. Y luego, si quieres, nos coseremos. Y haremos un viejo, donde tú profieras. Jamás me iré de tu lodo, por muy mal que lo posemos. Veremos la tela de plasma, tarados en el sofá, enlozadas las monas. Dedicaré mi veda a hacerte feliz. Y tendremos un ojo, o dos, y procuraremos que cometan los mismos horrores que nosotros. No te quedes ahí pirada. Ven. Sógame.
 
Víctor Lorenzo Cinca, Realidades Para Lelos.

dilluns, 4 de febrer de 2013

Maximanual del minicuento

"Jamás recordamos el libro sino el minicuento que pudo haber sido."
 Luis Britto García

Fa temps que coneixíem el text que encapçala aquest "Maximanula del minicuento" de Luis Britto García, però acabem de trobar la resta de màximes de les quals hem seleccionat algunes que volem compartir per a fer una reflexió sobre la importància del microrelat.

ACTIVITATS:
- Prova a escriure un argument per defensar el gènere del microconte.
- Escriu un microrelat de la teua novel·la o pel·lícula preferida.
- Busca altres arguments per defensar la brevetat com a filosofia de vida.

• La religión se depura en el proverbio, el ensayo en el aforismo, la poesía en
el haiku, la rebelión en el graffiti, la plástica en el minimalismo, el amor en el
piropo, la experiencia en la máxima, la muerte en las últimas palabras, la ficción
en el minicuento.

• El buen escritor reduce la novela a la frase y el buen entendedor desde la
frase reinventa la biblioteca.

• ¿Qué quedaría si limpiáramos novelas y vidas de la redundancia?

• El minicuento nace del amorío entre narrador activo y lector interactivo.
• La larva madura años para el día de esplendor de la mariposa.
• Nada separa la idea pura del microrrelato.
• Sólo existe el instante y lo demás es memoria o esperanza.


• El microcuentista propone, el lector dispone.
• Por el microrrelato queda el lector investido de la condición de Dios o del reto
de crear universos a partir de un murmullo.


• El microrrelato es la caída por un abismo cuyo límite es el silencio.


• Sólo es perfecta la estructura de la cual ha sido eliminada lo sobrante.


• Desesperado de que nadie lo entienda sigue el mar repitiendo el minicuento
de la ola.